En registres col·loquials, s'utilitza una construcció que consisteix a introduir una oració de relatiu per mitjà del nexe que. Atès que aquest que no duu a terme cap funció sintàctica dins de l'oració de relatiu, aquesta funció l'ha d'exercir un altre element:
1. Generalment, un pronom feble. Per [...]
Els noms administració, govern, estat i església s'escriuen amb majúscula inicial quan designen una institució concreta. Els adjectius i els complements del nom que els acompanyen, però, s'escriuen sempre amb minúscules. Per exemple:
l'Administració catalana
l'Administració local
els òrgans de [...]
Un recurs per expressar pertinença o possessió és utilitzar la construcció formada per la preposició de + el pronom relatiu el qual (la qual, els quals, les quals), que se situa darrere del nom que complementa. Per exemple:
L'església el campanar de la qual és romànic rep moltes visites cada any [...]
Per expressar tot allò 'susceptible d'ésser reconegut' es fan servir les formes normatives recognoscible, reconeixible o reconeixedor, reconeixedora. Per exemple:
És un poble fàcilment recognoscible per la seva església.
Té una manera de caminar molt reconeixible, fins i tot de lluny.
A partir [...]
seguit la coordinació o més. Per exemple:
Ara mateix tenen problemes tan greus o més que abans.
La catedral és tan lluny o més que l'església de Sant Sever.
Les idees polítiques del seu germà són tan de dretes o més que les del seu pare.
En canvi, s'usa la forma tant si a continuació hi ha la [...]
; féssim, féssiu; etc.
altres mots com cérvol, feréstec, llépol, préssec, préstec, etc.
En pocs mots esdrúixols:
església, llémena, témpores, séquia; Dénia, Énguera,
Éssera, Sénia.
[...]
Fitxa
6355/4Darrera versió: 16.06.2017
Títol
La vocal 'e': accent tancat o agut
Distribució d'accents oberts i tancats
Resposta
Per saber quan s'usa l'accent tancat (o agut) de la e dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la e duu accent tancat en els casos següents:
En mots aguts:
la primera persona del futur simple: cantaré, faré, vindré, etc.
la tercera persona del singular del passat simple: digué, estigué, pogué, etc.
la primera i tercera persona del singular de l'imperfet de subjuntiu: cantés, vingués, volgués, etc.
la tercera persona del singular dels derivats de tenir (conté, sosté...) i venir (convé, prové...), etc.
els gal·licismes com clixé, consomé, jaqué, puré, quinqué, etc.
els mots adés, després, només, i els que fan el plural en -essos: accés, congrés, excés, exprés, ingrés, progrés, etc.
els verbs en -cén (encén), -tén (estén, pretén...).
altres mots com abecé, amén, peroné, ximpanzé i Bernabé.
En mots plans:
els infinitius com ara créixer, ésser, néixer, prémer, témer, etc.
l'imperfet d'indicatiu del verb ésser: érem i éreu.
la primera i segona persona del plural del passat simple: diguérem, diguéreu, encenguéreu, riguérem, etc.
la primera i segona persona del plural de l'imperfet de subjuntiu: anéssim, anéssiu; cantéssim, cantéssiu; féssim, féssiu; etc.
altres mots com cérvol, feréstec, llépol, préssec, préstec, etc.
municipal descentralitzada: EMD
entrada: entr.
entresol: entl.
abans de la nostra era: a. de la n. e.
després de la nostra era: d. de la n. e.
salvat error o omissió: s. e. o o.
escala: esc.
escola: esc.
escola institut: EI
escola universitària: EU
església: esgl.
especialment: esp.
específicament [...]
Les formes genèriques que formen part de les denominacions d'edificis s'escriuen amb minúscula inicial. Per exemple:
la catedral de Tarragona
l'església de la Mercè
santuari de la Mare de Déu de Bruguers
la capella de Santa Àgata
el temple de Zeus
el mas Rovira
el monestir de Poblet (però el [...]
Fitxa
6355/4Darrera versió: 16.06.2017
Títol
La vocal 'e': accent tancat o agut
Distribució d'accents oberts i tancats
Resposta
Per saber quan s'usa l'accent tancat (o agut) de la e dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la e duu accent tancat en els casos següents:
En mots aguts:
la primera persona del futur simple: cantaré, faré, vindré, etc.
la tercera persona del singular del passat simple: digué, estigué, pogué, etc.
la primera i tercera persona del singular de l'imperfet de subjuntiu: cantés, vingués, volgués, etc.
la tercera persona del singular dels derivats de tenir (conté, sosté...) i venir (convé, prové...), etc.
els gal·licismes com clixé, consomé, jaqué, puré, quinqué, etc.
els mots adés, després, només, i els que fan el plural en -essos: accés, congrés, excés, exprés, ingrés, progrés, etc.
els verbs en -cén (encén), -tén (estén, pretén...).
altres mots com abecé, amén, peroné, ximpanzé i Bernabé.
En mots plans:
els infinitius com ara créixer, ésser, néixer, prémer, témer, etc.
l'imperfet d'indicatiu del verb ésser: érem i éreu.
la primera i segona persona del plural del passat simple: diguérem, diguéreu, encenguéreu, riguérem, etc.
la primera i segona persona del plural de l'imperfet de subjuntiu: anéssim, anéssiu; cantéssim, cantéssiu; féssim, féssiu; etc.
altres mots com cérvol, feréstec, llépol, préssec, préstec, etc.